Dolmen de la Cova d'en Daina
UTM: 31 N - 499392 - 4633909.
Població: Romanyà de la Selva.
Comarca: Baix Empordà.
Tipus: Gran galeria coberta en U.
Període: Neolític Mig-Recent a Final (3500 ac / 2200 ac).
Descobridor: Conegut de Pere Cama i Casas, propietari de la finca, a finals del segle XIX. Publicat per Agustí Casas al 1894 al setmanari "La Lealtad" de Sant Feliu de Guíxols.
Excavacions: P. Cama a finals del segle XIX. Ll. Esteva l'excava i el restaura al 1956.
Materials: Aixovar molt nombrós. Destaquen: Ossos humans molt fragmentats i moltes dents de gent gran i nens. De sílex, 7 puntes de sageta de diverses tipologies i fragments de ganivet. De ceràmica, 2 fragments amb línies incises i un fragment de vora, potser campaniforme. D'ornament, més de 300 grans de collaret d'esteatita i de calaïta. Dues plaquetes de fibrolita de color gris verdós i dues altres de sorrenca molt fina, 1 perforada. 1 peça descoïdal de pissarra negrosa i 1 petita peça feta amb una làmina d'or, en forma cilíndrica, enrotllada.
Planta: LL. Esteva, al 1957.
Orientació: Entrada: Sud-est (140º).
Dimensions: Interiors: 7,6 m de llarg, 1,7 m d'ample i 1,5 m d'altura màxima.
Túmul: Artificial de tendència circular-ovalada. Restes molt visibles del túmul i el cròmlec. 11 m de diàmetre.
Lloses: De granit. 36 del cromlec, 4 caigudes entre les arrels d'un arbre (1 amb cassoletes), 1 posada per LL. Esteva, 3 redreçades. 11 de la cambra i 1 de coberta (mig partida) "in situ", 1 de coberta reposada (no en el lloc original). Altres 3 fragments de les lloses de coberta caiguts a l'entorn del dolmen. Del corredor, 8 laterals i 2 horitzontals de marxapeu a l'entrada. 1 horitzontal de contrafort. Porta d'entrada a la cambra reposada per Ll. Esteva i muntants en perfecte estat.
Nota: El govern de la República, al 1931, el declara Monument Nacional. Actualment està declarat com a Bé Cultural d'Interés Nacional. Romanyà de la Selva és un nucli de població del municipi de Santa Cristina d'Aro.
Accés: A la carretera de Romanyà de la Selva a Calonge, 650 m després, a l'esquerra hi ha un trencant amb esplanada per poder aparcar. En 75 m s'arriba al dolmen.
Muntatge (2015) i fotografies de Francesc Baldrís (2014).