Cova de Can Nadal I | |
Fitxa | |
Altres noms: Cova de l'Escarpat. Coordenades: 41º 32' 50"N - 2º 19' 18"E - 351 m. UTM: 31 N - 443437 - 4599741. Població: Vilanova del Vallès. Comarca: Vallès Oriental. Tipus: Cova sepulcral excavada a la roca. 2 lloses possiblement formaven part de tancament. Restes de possible túmul. Període: Incert. Descobridor: Citada per primera vegada per Artur Osona a "Guia itinerària de la Costa de Llevant", encara que com a dolmen, al 1892. Excavacions: J. Ventura (Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt), al 1951. Prospecció, al 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica. Materials: Petites restes d'esquelets, diversos fragments de ceràmica i tres puntes de sageta, amb peduncle i aletes. Planta: F. Cardona, J. Cuenca i X. Samarra, al 2013. Orientació: De la llosa més gran, gairebé perpendicular a la paret rocosa, 170º S. Dimensions: Cavitat: 2,5 x 2 m i 1,5 m d'alçada màxima. Nota: La cova està sota un gran aflorament granític. A dalt de tot d'aquest hi ha cassoletes (grans) i reguerons. Accés: Des de la Carretera BP-5002 (C-732) de Granollers a Alella, agafar a la dreta el trencall per resseguir la Riera d'Ardenya fins una rotonda. Agafem la 2ª sortida que ens porta a la Urbanització de Can Nadal. Pugem, pel Carrer de l'Alosa, fins a dalt de tot de la urbanització on el carrer es converteix en pista. La seguim fins la carena on trobem una cruïlla i agafem el camí de l'esquerra que s'acaba en una tanca. Deixem el cotxe. A l'esquerra de la tanca surt un camí (cadena) que agafem i el deixem immediatament per seguir, a la dreta, el camí que segueix la línia d'alta tensió. Just abans d'arribar a un dipòsit quadrat a la dreta, entrem al bosc de l'esquerra del camí. Hi ha un sender, més o menys marcat, que en pocs minuts baixa cap a la Cova de Can Nadal II. La de Can Nadal I està a 30 m a l'est d'aquesta. | ![]() ![]() |
| |
Accés | |
![]() | |
![]() ![]() ![]() | |
| |
Fotos | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
| |
Mapes: ICC, topogràfic 1:50000. Muntatge i fotografies de Francesc Baldrís, 2014. | |
|